ESTIU

Hola nois i noies, que l'estiu ja s'acosta !!! L'altre dia vaig fer una entrada nova, però aquesta és especial, perquè m'agradaria comentar una mica l'experiència d'aquest assignatura i l'experiència de fer un blogg.
Primer per començar,no en tenia ni idea del que podia ser aquesta assignatura fins que vaig començar a treballar amb la meva professora i els meus companys, la veritat és que he aprés molt, ja que a casa  mai mirava noticies de ciències i el que m'ha fet el blog, es que cada dia estigué informada d'alguna noticia diferent, m'ha ajudat a saber comparar les noticies de diferents llocs i les opinions diferents diaris , l'assignatura també he descobert moltíssimes coses que no coneixia, com per exemple el que hem estat parlant aquesta setmana, la petjada ecològica, la veritat es que ha sigut una experiència molt xula. Espero que tots aquells/elles que comenceu un nou curs us agradi també.

BON ESTIU A TOTS I A TOTES 

UN DELS PUNTS MÉS MÍTICS DE L'EVEREST DESAPAREIX PER SEMPRE

I aquest dies, que t'han es parla per la televisió de l'Everest i al pujada del Kilian Jornet a la muntanya més alta que és considera del món, també podem veure que estan desapareixen, així que vigilem el que fem amb la nostra natura, tot ens ho torna!!!

Aquí us deixo la meva notícia i les pàgines web on he trobat l'informació.

http://www.mundotkm.com/actualidad/2017/05/22/enigma-everest-desaparecio-una-piedra-la-cima-nadie-entiende-paso/
http://www.infobae.com/america/mundo/2017/05/22/misterio-en-el-everest-desaparecio-una-mitica-roca-gigante-a-metros-de-la-cima/
http://www.quo.es/naturaleza/everest-escalon-de-hillary






L'Everest ja no tornarà a ser el mateix, després que l'escalador britànic Tim Mosedale hagi confirmat que un dels seus punts més llegendaris, l'anomenat Graó de Hillary, hagi desaparegut. Amb aquest nom es feia referència a una paret gairebé vertical d'uns dotze metres de longitud (situada a uns 8.790 metres sobre el nivell del mar), que havia de salvar just abans d'arribar al cim. El nom el va rebre en honor d'Edmund Hillary, el primer escalador que va aconseguir sortejar i aconseguir (al costat del xerpa Tenzing Norgay) el cim de la muntanya més alta del món. L'esglaó estava considerat el punt més difícil d'aquesta ascensió i, per ajudar a molts dels que intentaven escalar-, va arribar fins i tot a instal·lar-se una escala de metall. Després del gran terratrèmol que va patir el Nepal en 2015, havia sospites que el Graó de Hillary havia estat afectat. Els que ascendien a la muntanya asseguraven que superar aquest obstacle ja no era tan complicat com abans, però la gran quantitat de neu que ho cobria impedia confirmar-ho. Però aquest any les coses han estat diferents. En aquest mes de maig per fi hi ha menys neu, i el britànic Tim Mosedale ha confirmat que diverses roques de grans dimensions s'havien desprès fent que l'esglaó desaparegui. La bona notícia és que sembla ser que, a partir d'ara, l'ascensió al cim de l'Everest ja no serà tan complicada com abans. El dolent, segons els escaladors més experimentats, és que aquesta nova situació pot atraure més gent a una muntanya que ja està sobresaturada d'aventurers, i crear autèntics embussos abans d'arribar al cim, amb el perill que aquesta situació pot comportar. Font: BBC.

TOCAR LA BATERIA CAUSA LESIONS

Aquí us deixo una noticia sobre una noia que degut a la bateria s'ha hagut d'operar, vigileu tots aquells que toqueu i toquem un instrument haurem de vigilar..... jajjjjjjjajaajja


fonts :

http://www.quo.es/tecnologia/lesiones-producidas-por-tocar-la-bateria
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110117/54102751864/el-instrumento-musical-mas-peligroso-es-la-bateria.html


Yoshiki és una de les grans estrelles de la música japonesa. Es tracta del bateria de X-Japan, un grup de heavy metal molt popular al país nipó. I, ara, acabem de conèixer que s'haurà de sotmetre a una intervenció quirúrgica a causa d'una greu lesió. Yoshiki pateix una hèrnia de disc cervical, provocada pels convulsos moviments que realitza durant les seves actuacions, i hauran de implantar-li una pròtesi perquè el seu coll pugui tornar a moure amb normalitat.

Els metges que el tracten asseguren que es tracta d'una lesió vinculada a alguns esports, especialment al rugbi. Tan greu, que els jugadors que la pateixen poden (amb sort) passar anys retirats dels camps de joc, encara que l'habitual és que posi fi a les seves carreres.

I és que, encara que sembli increïble, tocar la bateria en un grup de rock comporta nombrosos riscos per a la salut. De fet, un estudi realitzat el 2012 per la Universitat de Chichester, Anglaterra, va revelar que per ser bateria professional en una banda de rock és necessari tenir la mateixa resistència i energia que un atleta professional.

Els investigadors britànics van realitzar un experiment amb Clem Burke, bateria de Blondie. Miedieron seu consum d'oxigen i els seus nivells d'àcid làctic, i van descobrir que era similars als d'un esportista d'elit. I els riscos també semblen similars. Les tendinitis les mans són una de les lesions més comunes en els que toquen instruments de percussió. Però els bruscs moviments i els ràpids canvis de postura als quals se sotmet a l'esquena, poden provocar lesions a les vèrtebres. És el que li va passar a Phil Collins qui, malgrat això es va obstinar a seguir tocant, provocant que la vèrtebra dislocada acabés danyant també a la medul·la espinal. Al final, els metges li van prohibir tornar a tocar aquest instrument, i el mateix Collins va reconèixer que era incapaç de gestionar les baquetes sense sentir dolor.Por si tot l'anterior fos poc, el músic i metge Tomás Martín, especialitzat en el tractament de les lesions musculoesquelètiques relacionades amb la pràctica instrumental, explica que els percussionistes pateixen també una lesió específica del peroneal, un múscul que aquesta al lateral del genoll, i que es produeix pel maneig constant i amb molta intensitat del pedal dret de la bateria.
I la cosa no acaba aquí. Articulacions danyades, dolor a la zona lumbar, dits dislocats ... la llista de danys que pateixen aquests músics és extensa i ens demostra que tocar la bateria en un grup de rock és una cosa dur, molt dur.

UN MÒBIL QUE S'AUTORREPARA

Hola a tots i a totes, la setmana passada vam estar a Barclona al COSMO CAIXA per dur a terme una sèrie d'activitats relacionades amb la nanotecnologia, vam parlar dels diferents materials que s'estan estudiant per que tot sigui més fàcil a les nostres vides. LLegint una noticia que he trobat, parlarem d'un nou material que s'ha trobat per a construir mòvils que si es trenquen són capaços d'autorreparar-se sols.

Aquí us adjunto la noticia, juntament amb les fonts d'informació:

http://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/2017/04/17/58e4d2efe2704e8b558b461a.html
http://www.quo.es/tecnologia/moviles-que-se-autorreparan
http://www.rtve.es/noticias/20170405/crean-material-se-autorrepara-si-solo-podria-incorporarse-pantallas-moviles/1517922.shtml

La inspiració científica pot saltar en qualsevol situació. Fins i tot durant la lectura d'un còmic. I un bon exemple d'això és el cas d'un equip d'investigadors del departament de Química de la Universitat de Califòrnia, que han creat un nou tipus de material capaç de regenerar-se a si mateix.

El fet és que la idea d'aquests investigadors va partir de la lectura dels còmics de Lobezno, el cèlebre superheroi de Marvel, la principal habilitat rau en la capacitat que té el seu cos per regenerar-se i curar qualsevol ferida.


I el que els químics californians han fet és crear un nou tipus de polímer que es autorrepara de qualsevol dany sofert. El secret d'aquest material es troba en els seus enllaços químics. Segons expliquen els seus creadors, hi ha dos tipus d'enllaços: els de tipus covalent, que són molt forts i no es poden recompondre un cop trencats, i els no covalents, que són més flexibles. Els que formen l'aigua pertanyerien al segon grup. I el secret ha estat en aconseguir la fusió de tots dos.

El resultat és un material que pot estirar-se fins cinquanta vegades la seva grandària i que, quan es parteix en dos, aquestes tornen a unir-se per recuperar la seva forma original.


Com assaig preliminar l'han utilitzat per dissenyar una pantalla de mòbil que és capaç de autoreparar cada vegada que pateix algun tipus de dany. I en proper experiments volen usar-lo també per a la carcassa del telèfon i per les seves bateries.







fonts de la noticia:





http://www.quo.es/tecnologia/moviles-  que-se-autorreparan
http://es.engadget.com/2017/04/09/
pantallas-moviles-reparan/

UNA NOVA ESTRELLA

Uauuuuuuu nois i noies , com que portem parlant uns dies de l'univers doncs avui toca una mica parla del protagonista de la setmana, i avui parlarem de com neix una estrella, un parell de protoestrelles per saber el que estaven fent es van ajuntar, aquell retrobament entre elles va fer una gran explosió i així es com es va crear la nova estrella, aquí us adjunto la noticia

Pàgines web :                            

 http://www.quo.es/ciencia/asi-nace-una-estrella

   http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/asi-nace-una-estrella
                                                               http://www.elmundo.es/elmundo/2013/07/09/ciencia/1373373222.html

NOTICIA


Uns 500 anys enrere, un parell de protoestrelles molt joves per saber el que feien, van tenir una trobada massa proper. Les conseqüències van ser explosives. Literalment. Gràcies al telescopi ALMA, un grup d'astrònoms, ha pogut veure les restes d'aquest vis a vis estel·lar i ha aconseguit obtenir nous coneixements sobre el naixement de les estrelles. Tot hauria començat uns 100.000 anys enrere quan diverses protoestrelles al Núvol Molecular d'Orion 1 (OMC-1), una fàbrica d'estrelles a uns 1.500 anys llum de la Terra, van començar a acostar-se perillosament a causa de la gravetat. I va passar el que era obvi: dues d'aquestes estrelles es van fregar o van xocar, provocant una poderosa erupció que va llançar altres protoestrelles cap a l'espai interestel·lar a velocitats superiors als 150 quilòmetres per segon (540.000 km / h). Aquesta violenta interacció alliberar tuna quantitat d'energia similar a la que emet el Sol al llarg de 10 milions d'anys. "El que veiem en aquest viver estel·lar - explica John Bally, autor principal de l'estudi publicat a Astrophysical Journal - és una versió còsmica d'una exhibició de focs artificials, amb serpentines gegants surant en totes direccions". Però l'espectacle durarà molt poc, almenys en termes astronòmics: només alguns segles.

ELS AVIONS DEL FUTUR

Doncs avui paralrem una mica del futur que ens espera, concretament l'any 2027, sembla estrany però un investigador vol construir un avió amb diferents materials, vol dur a terme aquest projecte perquè un avió pesi meys i a la vegada estalviar combustible, tot i que el material encara no és segur i el cost de fer aquest tipus de producte són elevats un grup d'investigaors estan treballan sobre aquest projecte, la meva opinió es que està molt be que busquin nous materials ja sgui per no contaminar el mediambient i a la vegada reduir els costos del combustible, pero prefereixo que estiguin més anys investigant ja que un avió és un mitjà de transport utilitzat per milions de persones cada dia i ha de ser un transport molt segur, aquí us deixo la meva noticia:


A l'grafè es va batejar com el material del futur. I del futur segueix sent perquè, de moment, les seves aplicacions pràctiques no acaben de concretar-se. Malgrat això, el carismàtic magnat Richard Branson no dubta a apostar per aquest material, i ha anunciat la seva intenció en invertir en un projecte per fabricar avions de grafè. El polifacètic multimilionari aspira així a col·laborar en la lluita per la conservació del medi ambient. Branson ha explicat que el grafè és un material més fort i lleuger que la fibra de carboni, el que faria que els avions fabricats fossin molt més lleugers, facilitant així un estalvi en combustible realment substanciós. Branson espera que el primer prototip estigui llest en 2027, encara que potser la data sigui un tant precipitada. Cal no oblidar que el principal impediment per a la implantació del grafè són els alts costos que comporta produir-lo i, de moment, no sembla que aquest horitzó hagi de canviar.


webs de consulta

http://www.quo.es/tecnologia/grafeno
http://www.diaridegirona.cat/tecnologia/2017/01/03/5g-o-grafe-claus-tecnologiques/822090.html
http://www.eleconomista.es/transportes/noticias/7161571/11/15/Como-seran-los-aviones-del-futuro.html

LA CIA

Nois i noies, ara si que si, que hem d'estar antents al que en passa, l'altre dia vaig rebre un missatge d'una companya meva, aquell missatge explicava els problemes d'espionatge de la Cia, sembla ser que ens espien a traves del televisor i de tots els llocs que entrem

Fins on hem arribat ? Semblava que tenir internet era una cosa segura, hi havia gent que pensava que amb un simple esborrar búsqueda tot estava esborrat, pero no , sembla ser que cada vegada poden obtenir més informació de nosaltres mateixos i cada vegada tenir menys intimitat.

Aquí us deixo el descobriment que han fet del espionatge de la CIA, les fonts d'informació:

http://www.quo.es/tecnologia/filtraciones-de-wikileaks

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/catalunya-vespre/la-portada-de-la-coppulo-la-cia-ens-espia-i-gairebe-no-ens-immutem/audio/953955/

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/filtracio-wikileaks-cia-democracia-perill-5884501

Molt hem sentit a parlar del ciberespionatge, però mai hauríem arribat a sospitar que pogués realitzar-se fins i tot a través del televisor del saló de casa nostra. I això és precisament el que ha revelat Wikileaks amb les seves noves filtracions, relatives a les sofisticades tècniques emprades per la CIA per tenir controlats els ciutadans a través dels seus dispositius tecnològics.

Segons la documentació aportada per WikiLeaks, l'agència d'intel·ligència nord-americana hauria desenvolupat un ampli programa tecnològic per manipular gairebé qualsevol tipus de dispositiu. Entre ells els televisors intel·ligents, que podrien convertir-se en una mena de micròfons. Mantenint-los en un estat de fals apagat, els agents podrien servir-se'n per gravar qualsevol conversa que es produeixi en l'estança on està instal·lat.

Igualment alarmant és la revelació sobre un suposat projecte posat en marxa el 2014 per hackejar cotxes i camions, de manera que puguin provocar-se accidents.

PER QUÈ CANTAR CANÇONS ALS FILLS QUANS ESTAN DINS DE LA PANXA

És curiós segons un estudi, cantar cançons als nens mentres están dins de la panxa es molt millor que no cantar res, es crea un vincul entre la mare i el nadó increible i també està demostrat que aquells nois que han rebut cançons quan estaven dins del ventre de la mare ploren molt menys que els que no han rebut aquest factor.
Aquí us deixo la noticia, exactament que parlas sobre aquests efectes.

Quan estem a punt de ser pares, tots pensem en la de coses que podrem fer per millorar la vida del nadó quan estigui al      costat de nosaltres. Però, encara que sembli estrany, hi ha moltes coses que es poden fer per ell mentre s'està gestant.

Una d'elles, segons ha descobert la Universitat de Milà, és dedicar-li cançons i cantar-los cançons de bressol mentre encara són al ventre matern. Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors van comptar amb 160 dones embarassades, a les que van dividir en dos grups. El primer, havia de cantar diàriament cançons de bressol als nadons en gestació. Les segones, no havien de fer absolutament res.

Quan els petits van néixer, es va trobar que els nadons que havien rebut serenates per part de la mare ploraven molt menys que aquells als quals no se'ls havia prestat aquesta atenció. En concret, els nadons nascuts de les mares del primer grup ploraven un 18,5% de les vegades en comparació amb el 28,2% del segon.

També es va comprovar que el vincle mare-nadó era molt superior en aquelles que havien cantat als seus futurs fills. El mesurament postnatal va revelar que les mares cantadores tenien un vincle de 1,96 enfront del 1,28 de les que no van cantar. Segons els investigadors, "les mares que van cantar cançons de bressol mentre els nadons estaven a l'úter, poden millorar el vincle maternoinfantil ia més augmentar els efectes positius en el comportament neonatal i en l'estrès matern".

Fonts d'informació sobre aquesta noticia    http://www.quo.es/ser-humano/el-curioso-efecto-de-cantar-nanas-a-los-fetos i també aquesta pagina web que parla sobre el mateix http://www.marrecsandco.cat/neixer-creixer-acompanyats-musica/

Per què som dretans o esquerrans ?

Informació de http://www.quo.es/ciencia/por-que-nacemos-diestros-o-zurdos i també http://criatures.ara.cat/que-son-dretans-esquerrans_0_1068493151.html





Per què unes persones són esquerranes i altres destres? Segur que t'ho has preguntat alguna vegada. Per sort, científics de la Universitat de Ruhr a Bochum (Alemanya) es van fer la mateixa pregunta fa deu anys, moment en què van començar a realitzar aquesta investigació. Després d'una dècada d'estudis i anàlisis, els científics van publicar les seves conclusions a la revista especialitzada eLife. Va ser així com es van adonar que la resposta no només està en els gens, sinó que hi ha gran part de responsabilitat en l'ambient que ens envolta. Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors van comptar amb diverses embarassades. Van començar a observar els seus nadons des de la setmana vuitena de l'embaràs fins a la dotze, moment en què el que els nadons comencen a moure les seves extremitats. Per aïllar la resposta que buscaven, van analitzar detalladament les expressions genètiques en l'espina dorsal, ja que els moviments de les mans i els braços s'inicien en l'escorça motora del cervell que, posteriorment, mana senyals a l'espina dorsal per executar el moviment. No obstant això, com recalquen els investigadors, l'escorça motora no està connectada a la nostra espina dorsal quan s'inicia la gestació. Però, abans d'aquesta connexió, ja hi ha senyals que indiquen la preponderància cap al costat dret o l'esquerre, per aquest motiu examinessin els gens de l'espina dorsal i no del cervell directament. Encara que van descobrir que els gens determinaven la preponderància cap a un o altre costat, encara els faltava un detall: quant es devia a l'ambient? El van valorar veient la forma en què els enzims s'agrupaven, les interaccions de l'ADN i l'alimentació del nadó i van descobrir que aquestes causes també influïen en l'expressió dels gens i en determinar si el nadó naixeria dretà o esquerrà.

SEMÀFORS AL TERRA

Nois i noies, degut a les noves tecnologies, la gent cada vegada utilitza més el mòvil, ja sigui pel carrer o conduint.

Per aquest motiu , han hagut d'inventar uns semàfors al terra, perquè si algú éstà parlant pel mòvil doncs li sigui més còmde, tot sguit us adjuntaré la meva noticia

Penso que no es corrrecteque fiquins aquest semàfors, ja que quan la gent conduiex t'estàs jugant la vida teva i la de les altres persones, al volant sempre hem de estar atents


Quan anem pel carrer no sempre estem atents al que passa al nostre voltant. La qual cosa pot tenir conseqüències greus en creuar un semàfor. I l'atenció ha anat a menys des que s'ha popularitzat l'ús dels telèfons mòbils.

Per aquest motiu, la ciutat de Bodegraven, als Països Baixos, ha pres la decisió d'instal·lar semàfors a terra, la llum es reflecteix en la calçada. Amb aquesta mesura es pretén que qualsevol persona pugui veure la llum vermella o verda, encara que tingui els ulls posats a la pantalla del mòbil.

Cal dir que la mesura tampoc és nova i que, a Espanya, per exemple ja es va instal·lar a manera de prova a la plaça del Quatre Cantons de Sant Cugat, el passat mes d'octubre.


fonts :

http://www.quo.es/tecnologia/semaforos-en-el-suelo
http://www.vilaweb.cat/noticies/sant-cugat-del-valles-instal%C2%B7la-un-semafor-al-terra-per-als-vianants-que-miren-el-mobil/
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/extra/alemanya-semaforos-terra-addictes-telefon-mobil-5088737

ELS GENS ENS MANIPULEN

Per acabar el mes ho farem parlant dels gens, els gens ens manipulen quan fem servir internet ? Aquí us deixo la noticia d'avui d'un estudi de 2 bessons.

Són les dues fonts on he trobat informació

http://www.quo.es/ciencia/como-usar-internet
http://www.tendencias21.net/Los-genes-determinan-nuestro-uso-de-Internet_a43636.html


ESPERO QUE US AGRADI !!!!

Cada vegada hi ha més gent que es connecta a internet. Però no tothom fa servir aquesta eina de la mateixa manera. I ens preguntem, quina és la causa?

Una recent investigació realitzada per membres del King College de Londres, revela que els gens també juguen un paper a l'hora de determinar com fem servir la xarxa.

Un experiment realitzat amb bessons idèntics (que comparteixen el 100% dels seus gens) i altres no idèntics (que només comparteixen el 50%), va servir per descobrir que paper juga l'ADN en aquest terreny.

Segons els seus resultats, el temps que dediquem a buscar informació a la xarxa, o a fer servir les xarxes socials o, simplement, a divertir-nos, estaria condicionat per la nostra herència genètica en aproximadament un 30%.

De tota manera, els factors ambientals i culturals, com el tenir fàcil accés a mòbils i ordinadors, i el relacionar-se amb persones que utilitzin o no internet, segueixen sent els que més influeixen.

Font: Science Daily.

¡                                                                                                                        

UN NOU ÒRGAN

Nois i noies, ara si que si , els nostres metges han descobert un nou òrgan, es tracta d'un òrgan que es troba als nostres inetstins.
Aquí us deixo la noticia perquè comenceu a investigar sobre aquest òrgan.


Tot i que ja el coneixíem, fins ara no teníem ni idea que era un òrgan. Fins ara, el mesenteri era la forma en què es deia a diversos plecs dobles ubicats al peritoneu (la membrana que cobreix el nostre intestí).
 Encara que des de fa una dècada se sospitava que podria tractar-se d'un òrgan i no de simples plecs, fins ara no s'ha tingut la confirmació. Ha estat un estudi publicat a la revista The Lancet Gastroenterology & Hepatology el que ha obert el debat. Més d'un segle d'anatomia humana han pres un gir dràstic a conseqüència del descobriment. Aquesta nova classificació té grans conseqüències a l'hora de fer qualsevol diagnòstic del nostre sistema digestiu. De moment, els investigadors han de conèixer en profunditat el nostre nou òrgan amb la finalitat de saber la seva funció exacta i, posteriorment, valorar en quins tipus de patologia pot influir.


La imatge no s'ha pogut penjar es per això que us deixo l'ellaç per descobrir i mirar la foto d'aquest nou òrgan, espero que aviat descobreixin quina és la seva finalitat.