ELS GENS ENS MANIPULEN

Per acabar el mes ho farem parlant dels gens, els gens ens manipulen quan fem servir internet ? Aquí us deixo la noticia d'avui d'un estudi de 2 bessons.

Són les dues fonts on he trobat informació

http://www.quo.es/ciencia/como-usar-internet
http://www.tendencias21.net/Los-genes-determinan-nuestro-uso-de-Internet_a43636.html


ESPERO QUE US AGRADI !!!!

Cada vegada hi ha més gent que es connecta a internet. Però no tothom fa servir aquesta eina de la mateixa manera. I ens preguntem, quina és la causa?

Una recent investigació realitzada per membres del King College de Londres, revela que els gens també juguen un paper a l'hora de determinar com fem servir la xarxa.

Un experiment realitzat amb bessons idèntics (que comparteixen el 100% dels seus gens) i altres no idèntics (que només comparteixen el 50%), va servir per descobrir que paper juga l'ADN en aquest terreny.

Segons els seus resultats, el temps que dediquem a buscar informació a la xarxa, o a fer servir les xarxes socials o, simplement, a divertir-nos, estaria condicionat per la nostra herència genètica en aproximadament un 30%.

De tota manera, els factors ambientals i culturals, com el tenir fàcil accés a mòbils i ordinadors, i el relacionar-se amb persones que utilitzin o no internet, segueixen sent els que més influeixen.

Font: Science Daily.

¡                                                                                                                        

UN NOU ÒRGAN

Nois i noies, ara si que si , els nostres metges han descobert un nou òrgan, es tracta d'un òrgan que es troba als nostres inetstins.
Aquí us deixo la noticia perquè comenceu a investigar sobre aquest òrgan.


Tot i que ja el coneixíem, fins ara no teníem ni idea que era un òrgan. Fins ara, el mesenteri era la forma en què es deia a diversos plecs dobles ubicats al peritoneu (la membrana que cobreix el nostre intestí).
 Encara que des de fa una dècada se sospitava que podria tractar-se d'un òrgan i no de simples plecs, fins ara no s'ha tingut la confirmació. Ha estat un estudi publicat a la revista The Lancet Gastroenterology & Hepatology el que ha obert el debat. Més d'un segle d'anatomia humana han pres un gir dràstic a conseqüència del descobriment. Aquesta nova classificació té grans conseqüències a l'hora de fer qualsevol diagnòstic del nostre sistema digestiu. De moment, els investigadors han de conèixer en profunditat el nostre nou òrgan amb la finalitat de saber la seva funció exacta i, posteriorment, valorar en quins tipus de patologia pot influir.


La imatge no s'ha pogut penjar es per això que us deixo l'ellaç per descobrir i mirar la foto d'aquest nou òrgan, espero que aviat descobreixin quina és la seva finalitat.

RUDOLPH EL REN DEL PARE NOEL INSPIRA A NOUS MATERIALS

Durant l'època de zel, els cérvols, rens, ants i altres membres de la família Cervidae s'enfronten en conteses en què els seus banyes són sotmesos a xocs extrems. Això va ser el que va impulsar a experts de la Universitat Queen Mary de Londres a analitzar a nivell nanomètric l'estructura de les banyes d'aquests animals i així descobrir què els fa tan resistents.
En analitzar l'interior de les banyes a una escala mil vegades més petita que la d'un cabell humà, els científics, liderats per Paolino De Falco, van descobrir el mecanisme darrere de la fortalesa d'aquest material.
"Les fibres que composen la cornamenta - explica De Falco - estan escalonades en lloc de alineades, cosa que els permet absorbir l'energia de l'impacte d'un xoc durant una baralla. El nostre proper pas és crear un model imprès 3D amb fibres disposades en configuració escalonada i unides per una interfície elàstica ". La investigació, publicada a ACS Biomaterials Science & Engineering obre possibilitats per a la creació d'una nova generació de materials amb una major resistència tant en la construcció, com en el desenvolupament de pròtesi.

Nous materials gracies amb aquest animals, es descobreixen materials a dins de les banyes que fan que aquest animals siguin resistens a les seves lluites.

http://www.quo.es/ciencia/rudolph-el-reno-de-papa-noel-inspira-nuevos-materiales

LA LLUNA GEGANT

La Lluna aconsegueix el seu perigeu o punt més proper a la Terra cada 27,55 dies, però tres o quatre vegades a l'any s'acosta més de l'habitual, coincidint amb la lluna plena. Avui 14 de novembre ho tornarà a fer, en un fenomen que es coneix com a superlluna i que té més de publicitari que d'astronòmic. La lluna d'avui serà la més propera a la Terra des de 1948 i no es tornarà a repetir fins al 25 de novembre de 2034, segons dades de l'agència espacial nord-americana (NASA)

Es va poder observar el dia 14/11/2016 a la nit, una lluna que sortia entre les muntanyes i donava una lluminositat , es parla que la vamb veure un 14% més gran del normal i amb un 30% més de llum 



http://www.diaridegirona.cat/cultura/2016/11/14/superlluna-fenomen-astronomic-cientific/814635.html

UNA NOVA DROGA AL NOSTRE MÓN

Un grup d’investigadors de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) i de l’INAD (Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar), ha participat en un treball internacional amb l’objectiu de donar una visió general a nivell químic, farmacològic i conductual d’un nou compost químic que ha aparegut recentment, segons la Xarxa Europea de Drogues Recreacionals, com una nova droga d’abús: la metoxetamina (MXE). Aquesta nova droga, similar a la ketamina, és una droga dissociativa, és a dir que distorsiona les percepcions visuals i auditives produint un sentiment d’estar separat o “dissociat” del medi ambient i d’un mateix, sense pèrdua de consciència. “Sembla que potencia una millora de l’humor i té unes fortes propietats al·lucinògenes” expliquen els investigadors.

Han trobat un altre tipus de droga, que proporciona una millora de l'humor i té unes fortes propietats al.lucinògenes, els doctors i investigados d'aquesta substància estan bastant preocupats per la facilitat d'obtenir aquesta droga i que estigui a l'abast de tot el públic

http://ciencia.ara.cat/blog/2012/05/08/investigadors-de-lhospital-del-mar-alerten-sobre-una-nova-droga-dabus-molt-toxica/

PENSAR QUE PODEM VIURE 1000 ANYS

La veritata es que estava llegint noticies sobre la ciencia i me'n vaig adonar d'aquesta noticia i vaig voler saber més sobre aquest tema.

Les teories d'Aubrey de Grey (Londres, 1963) desconcerten a escoltar-les per primera vegada. Però a mesura que aquest cèlebre biogerontólogo, que treballa en una tècnica de recuperació de teixits que assegura que ens permetrà viure 1.000 anys, les desgrana, van cobrant més i més sentit. De Grey, que dirigeix ​​la Fundació per a la Investigació de la Senescència Negligible Ingenierizada (SENS, per les sigles en anglès), s'esplaia amb entusiasme pedagògic en els marges d'una conferència magistral a la Analistes Financers Internacionals a Madrid, on proposa una aproximació a la vellesa radicalment diferent de la tradicional: ni l'envelliment és una malaltia ni hi ha per què morir de vell.

Sobre aquesta noticia la meva opinió seria, que està molt be que s'estigui estudiant i treballant sobre com els humans podriem durar més temps, però a la vegada seria un problema per al planeta perquè cada vegada i hauria més gent, menys poblacions i llocs per habitar i menys recursos, com per exemple el treball, la vivenda

http://elpais.com/elpais/2016/10/13/ciencia/1476353983_661

EL CÀNCER

EL CÀNCER 

La meva primera publicació al meu blog, és sobre el treball que estic fent amb la meva companya, sobre la malaltia del càncer.


Aquí us adjuntaré, amb l'informació que hem buscat sobre aquesta malaltia, deixaré pagines web perquè podeu consultar mes informació.


Què és el càncer?

Càncer és el nom que es dóna a un conjunt de malalties relacionades. En tots els tipus de càncer, algunes de les cèl.lules del cos comencen a dividir- se sense aturar-se i es disseminen als teixits del costat.

Com apareix el càncer?

És una malaltia genètica, és a dir, és causat per canvis en els gens que controlen la forma de com funcionen les nostres cèl.lules,sobretot en el creixement i la divisió.

Les cèl.lules

Totes les cèl.lules, neixen, creixen, es divideixen, i quan arriba la hora es moren, i llavors hi ha altres cèl.lules que acaben de nèixer i les reemplacen. Parlem de cèl.lules cancerígenes, quan les cèl.lules que haurien de morir formen un teixit de cèl.lules mortes, que anomenarem TUMOR.

 Alguns dels símptomes

A mesura que el càncer creix, aquest comença a exrcir pressió en els òrgans propers, vasos sanguinis i els nervis. Aquesta pressió ocasiona alguns dels signes i símptomes del càncer. Però en ocasions el càncer sorgeix en llocs on no causarà cap símptoma. Per exemple el càncer de pàncrees.

Pagines webs:


https://www.cancer.gov/espanol/cancer/naturaleza/que-es
https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer